El coipú, un altre foraster que s'instal.la a la comarca

 Article publicat al setmanari Empordà, el dia 26 de gener de 2021

https://www.emporda.info/mascotes/2021/01/25/coipu-altre-foraster-instal-lat-50713254.html

Cada cop més visible a la vora de recs i rius, el coipú és un mamífer rossegador propi de Sud-amèrica.

De nom científic Myocastor coipus, el coipú és l’únic representant viu de la família dels miocastòrids. Els  castors, que viuen a Nord-amèrica i també a Europa, pertanyen a una altre família, tot i la semblança física. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. El seu nom coipú, és d’origen maputx, dels nadius sudamericans, que el capturaven com a aliment i per aprofitar la seva preuada pell.

Foto: Ester Marcos. Coipú a Vilabertran

Els conqueridors van anomenar el coipú «nutria» per semblança a l’animal que coneixien, i aquest nom va quedar associat al coipú a l’Argentina, on existia abans la figura del «nutriero» que es dedicava a la caça de coipús i venia les seves pells. I és que la pell de coipú està formada per dos classes de pèls: un més curt, tou i tupid, i uns altres de més llargs i aspres, i era molt valorada.

En els darrers mesos sembla que els coipús són més fàcils de veure a la comarca. És un animal gros, de fins a 60cm,  de pelatge marró i cua llarga i arrodonida que li confereix un aspecte d’una rata gegant. Tanmateix fa ja alguns anys que es va instal·lar en l’Alt Empordà.

Es desconeix ben bé com va arribar a Catalunya. Es pensa que es van escapar d’alguna granja pelletera de l’est d’Europa i ha colonitzat tot el continent, entrant a la comarca pel sud de França. Actualment, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on s’ha adaptat perfectament, ja han començat els desequilibris propis de quan arriba i s’allotja una espècie nova, causant problemes que fins ara no existien.

Els coipús tenen el costum de fer caus en forma de túnels i excavar galeries que de vegades acaben connectant recs i desviant l’aigua. És fàcil reconèixer els seus senders entre la vegetació de ribera, on queden marcats. A la recerca d’arrels i tubercles, fan grans forats en els camps. Són bàsicament hervíbors, però mengen també fruits silvestres i conreats, com pomes, naps, carrotes, etc, per la qual cosa tampoc no són ben vistos pels pagesos. 

Els coipús es reprodueixen a dins de l’aigua, després d’una sèrie de carreres i jocs i cridòries. La gestació en les femelles dura uns quatre mesos, i poden tenir entre dos i tres camades a l’any. Viuen uns 8 anys de mitjana i són molt socials: convivint en parelles que s’integren en una colònia, establint relacions diverses. Els joves, quan tenen un any d’edat, marxen de la colònia per trobar parella i formar noves colònies.

Són animals de capvespre i més aviat nocturns, però també el podem veure de dia. Fan certa gràcia menjant per que manipulen els aliments amb les mans, com els esquirols, i passa bona part del temps cuidant i impermeabilitzant el seu pelatge, com els hàmsters.

El trobem a la vora de cursos lents d’aigua: basses, recs o rius, sempre que estiguin envoltats de vegetació densa. A terra no és gaire àgil, però neda i busseja ràpidament ajudat per les llargues potes del darrera. En cada extremitats, té quatre dits units per una membrana, com els ànecs, i un cinquè dit lliure que el fa servir per pentinar-se. Quan s’espanta, pot estar uns minuts sota l’aigua, ben quiet.

Ens podem acostar molt a un coipú, per que són animals que no tenen massa por. Però poden ser bastant agressius si es senten amenaçats, poden mossegar i no solen deixar anar la presa. I, com tots els rossegadors, els seus incisius són de creixement contínuu. 

Actualment s’intenta controlar el creixement del nombre de coipús mitjançant trampes i posterior mort dels individus caçats, amb poc èxit. Potser valdria la pena estudiar els hàbits i costums dels coipús a la comarca i intentar fer un altre tipus de gestió poblacional, més amable i menys agressiva amb els individus de l’espècie.