Un unicorn als Aiguamolls

 Article publicat al Setmanari Empordà el 28 de desembre de 2021

Un unicorn als Aiguamolls

Foto: Diari de Girona

L’altre dia van albirar un individu d’aquesta espècie, que es creia extingida, a les llacunes del Parc Natural

Fa un cert temps que els biòlegs del parc saben de l’existència d’un mascle de daina totalment blanc, cosa poc comuna, però la setmana passada un visitant va poder registrar un unicorn pasturant en les llaunes dels Aiguamolls, cosa que ha posat en marxa tot un protocol especial de recerca.

Molt comú durant l’edat mitjana, l’unicorn es creia extint, tot i que la literatura tradicional diu que quan mori l’últim unicorn sobre la terra, el Sol no tornarà a sortir, dita que ha mantingut viva l’esperança de trobar-lo.

L’unicorn és un animal semblant a un cavall, amb potes de cérvol i barba de cabra, amb un tret característic que el fa únic: una banya llarga que surt del front, amb propietats màgiques. Es coneix amb diferents noms arreu del planeta, però actualment se l’anomena amb la designació llatina, on unis, vol dir un i cornis, banya. L’Unicornis sinensis viu als boscos de la Xina, Japó i Indonèsia. L’Unicornis carcadan s’esten per l’Aràbia, India, el nord de l’Àfrica i els deserts asiàtics, i l’Unicornis europea vivia en els boscos i aiguamolls de tot Europa. Una subespècie de l’unicorni europeo, l’Unicornis europea alba, és exclusiu de les Illes Britàniques.

Com d’altres animals al llarg del temps, els unicorns han patit la pressió humana: les propietats màgiques de la seva banya, semblants a les de la banya dels rinoceronts, han propiciat la cobdicia de l’home, que l’ha perseguit i caçat fins acabar amb l’espècie.

Els homes van descobrir que la banya de l’unicorn és un antídot infal·lible contra els verins: qualsevol verí queda desactivat quan toca la banya de l’unicorn, per la qual cosa es van fabricar tot tipus d’objectes: copes, culleres, forquilles, destinades a governants i poderosos del món antic, que vivien sota l’amenaça constant de morir enverinats.

Un altre propietat de la banya d’aquest animal és la de guarir ferides de guerra: només tocant la ferida amb la banya o pols de banya d’unicorn, el guerrer quedava totalment guarit; el mercat de banyes d’unicorn ha estat sempre un gran negoci.

Però caçar un unicorn no és gens fàcil. Són animals astuts, valents i molt ràpids, i, a diferència dels cavalls, no viuen en manada, sinó que són solitaris. La femella i el mascle només es troben en l’època de reproducció, a principis d’estiu, i la cria de l’unicorn neix al voltant del solstici d’hivern, coincidint amb l’allargament dels dies. En l’espècie europea, els adults són de color gris molt clar, però les cries neixen fosques, quasi negres, com els poltres dels cavalls de la Camarga o els cavalls de raça Espanyola. Neixen sense banya, i es queden amb les mares uns dos anys, fins els ha crescut del tot la banya. Llavors inicien la vida en solitari.

Es van provar molts mètodes per caçar els unicorns: el més comú era fer-los enfadar i provocar l’envestida. El caçador es col.locava davant un arbre i quan l’animal s’apropava a galop estès, s’apartava de la trajectòria i l’unicorn quedava clavat a l’arbre. Llavors immobilitzava l’animal i hom podia tallar la banya. Aquest mètode es va deixar de fer servir degut a la gran quantitat de caçadors que quedaven clavats en l’arbre, morts o ferits, sense temps per apartar-se, i a la manca d’arbres grans, vells i forts, que suportessin l’envestida.

Un dia, un caçador va portar la seva filla a la cacera, i es va quedar bocabadat al veure que l’unicorn sortia pacíficament del bosc i s’acostava a la jove, jaient al seu costat sense por. L’home va poder tallar la banya sense cap problema. A partir de llavors, per caçar unicorns es van fer servir joves verges, que els atrauen de manera encara avui inexplicable per l’etologia moderna. La tradició, en canvi, diu que a l’unicorn no l’importa perdre la vida a canvi de les carícies d’una innocent jove humana. A partir d’aquell moment, la demanda de joves verges com a esquer d’unicorns es va disparar. Cal recordar que en aquells temps, les joves verges també es feien servir per apaivagar dracs enfurismats.

El problema és que un unicorn sense banya és molt vulnerable, i acaba morint al poc temps, cosa que explica la seva extinció a nivell mundial.

Sembla que l’unicorn vist als Aiguamolls tenia una panxa enorme. Potser és una femella prenyada. Potser ha estat atreta per la tornada de l’aigua que dóna la vida als Aiguamolls, i segur que és l’esperança per a que el Sol torni a brillar en el planeta.