Les rates, les veïnes de la clavaguera

 Article publicat al Setmanari Empordà, el 29 de setembre de 2020

https://www.emporda.info/mascotes/2020/09/30/rates-veines-clavaguera/476187.html

La varietat albina de la rata comuna es fa servir per fer proves i experiments en els laboratoris

Dues espècies de rates viuen amb els humans a les ciutats i el pobles: la rata comuna (Rattus norvegicus), també dita rata de clavaguera  i la rata negra (Rattus rattus) tot i que aquesta també la podem trobar en camps, llocs de fruiters i al bosc. La rata negra conviu amb els humans des de la darrera glaciació, quan els va acompanyar en la seva expansió des de l’Àsia a la resta d’Europa. És més petita que la comuna, i és la responsable de les epidèmies de pesta a Europa, que es transmetien a través de les picades de les puces presents en aquest animal.

La rata comuna, en canvi, va desembarcar a Europa cap al 1700, provenint de la Xina. I poc després va colonitzar també Amèrica, acompanyant els mariners en els vaixells de mercaderies, i convertint-se en menjar d’emergència si el viatge es torçava. De fet, la carn de rata és considerada una menja exquisida encara ara, en algunes parts del món. A Catalunya la rata comuna es va començar a citar al segle XIX: és per tant, una espècie invasora, que, segurament, va desplaçar lentament del seu hàbitat la rata negra que hi havia fins llavors.

Curiosament, la rata negra no va arribar a colonitzar els països escandinaus. Possiblement per la fred. En canvi, la rata comuna si que ho va fer. Llavors, al nord d’Europa només havia rates comunes, i a l’hora de posar el nom científic, es va decidir anomenar aquestes rates «norvegicus», és a dir, «de Noruega», tot i que eren originaries de la Xina, com hem dit.

Per diferenciar una rata comuna d’una rata negra, el més fàcil és fixar-se en la cua: si la cua és més llarga que el cos i el cap junts, és una rata negra. El color del pèl no és massa determinant, perquè existeixen varietats diferents, tant en una espècie com en l’altre, i en les dues el ventre és més clar. 

La rata comuna és més grossa que la negra, pot fer fins a 30cm i pesar quasi mig kilo. Menja de tot, i està sempre associada amb humans: ens necessiten. En biologia aquest fet s’anomena comensalisme: les rates  són les nostres comensals, compartim taula amb elles i no sobreviurien com a espècie sense els humans, ja que obtenen els seus aliments d’ells, i els humans no som conscients què estem afavorint la població de rates. 

A les rates comunes els agrada viure sota terra i en llocs on hi hagi aigua. Colonitzen doncs els soterranis, les clavagueres, i tota mena de forats que trobin prop de l’aigua, també a l’exterior. A la rata negre li agraden més les golfes i els forats dels arbres. És més gràcil que la comuna, salta i és bona escaladora, en canvi no li agrada tant nadar, cosa que a la comuna no l’importa fer.

Les dues espècies de rates són nocturnes, tot i que també es poden deixar veure durant el dia, i si a la nit no troben aliment, es poden tornar totalment diürnes. Tenen una capacitat increïble per acomodar-se a hàbits diferents. La rata comuna viu en colònies formades per un mascle i una o dos femelles amb les seves cries. La rata negre viu en colònies d’entre 20 i 50 individus.

Les rates femelles de ciutats i pobles poden criar durant tot l’any, ja que sempre tenen aliment disponible. L’embaràs dura uns 21 dies i poden tenir varies cries. Les rates comunes joves són sempre grises. 

Degut al comensalisme amb l’espècie humana, que la protegeix, les rates de les ciutats i pobles tenen pocs depredadors. Com a molt, gats domèstics que cacen individus joves, ja que els adults es defensen bastant bé. La progressiva desaparició de mussols com l’òliba de les ciutats i pobles, pot afavorir la presència de rates. 

A més, a les rates comunes no els hi agrada provar menjars nous, cosa que dificulta el seu enverinament per a controlar l’espècie. S’ha comprovat també que algunes poblacions de rates s’han fet resistents als verins. Es calcula que en una ciutat hi ha 5 rates per habitant.

Les rates són molt intel·ligents i hàbils i col·laboren entre elles. Per aquest motiu també són populars com animals de companyia. Són fàcils de domesticar, si s’agafen de petites, i a través del menjar. Han estat protagonistes de pel·lícules com Ratatouille, els Rescatadors o Stuart Little, i mitificades en contes com el de la Rateta que escombrava l’escaleta. La rata més famosa deu ser Mickey Mouse...o potser aquest era un ratolí?