Les processons de la processionària del pi

 Article publicat al setmanari Empordà el dia 30 de març de 2021

https://www.emporda.info/mascotes/2021/03/29/les-llargues-processons-processionaria-pi-50709081.html

A la primavera, coincidint amb la Setmana Santa, podem observar les primeres processons d’eruges d’aquesta espècie d’arna.

Viquipèdia

  

    Les arnes són aquells  insectes amb forma de papallones que         normalment surten de nit i no tenen colors cridaners ni ens semblen     gaire bonics. 

    La papallona de l’eruga processionària és un arna: té les antenes     peludes, un cos arrodonit, unes ales blanquinoses, i una trompa     rudimentària, que no serveix per a xuclar nèctar ni cap altre     aliment. En realitat, en els 3 o 4 dies que dura la seva vida adulta,     no menja res. Només es dedica a buscar parella i reproduir-se. Les     femelles segreguen una substància olorosa que atreu els mascles,     les feromones, que poden recórrer distàncies de fins a 20km per     trobar-les. Un cop han posat els ous, moren, com les papallones     dels cucs de seda i moltes altres arnes. 

El seu nom científic és  Thaumetopoea pityocampa. De la família Thaumetopoeidae, nom que deriva de dos paraules gregues que aproximadament signifiquen «fer maravelles». El nom de l’espècie, «pityocampa», també en grec, vé a dir «que doblega els pins». Ben encertat, ja que en alguns llocs aquesta espècie d’eruga esdevé plaga i pot afectar pinedes que no tinguin un bon equilibri ecològic entre depredadors i preses.

Potser les maravelles a les que es refereix el seu nom de gènere són les estructures sedoses, que fan en els pins, uns nius blancs, en forma de bossa, de la mida d’una pilota de handbol, aproximadament.

Les arnes femelles ponen entre 120 i 300 ous en les fulles dels pins. Prefereixen, per aquest ordre, el pi roig, el pi marítim, el pi blanc i com a darrer, el pi pinyoner. En alguns casos, també s’hi troben en els roures. A través de l’olfacte (o potser d’algun altre sentit que no sabem) poden distingir l’espècie de pi, i potser alguna s’equivoca de tant en tant.

Quan surten les larves, passen els tres primers estadis alimentant-se de les «fulles» dels pins, les acícules tendres, les que surten a la primavera. Si el pi és jove, es pot arribar a assecar i morir, però si és adult, sovint sobreviu a l’atac.

Ja cap a la tardor, les larves del tercer estadi comencen a construir els nius amb fils de seda, on passaran tot l’hivern. Durant el quart i cinquè estadi les larves són molt voraces, i poden arribar a defoliar el pi on es troben. Mengen de nit i al mateix temps, van construint la bossa niu.

A la primavera següent, les larves surten del niu, ja que per completar la metamorfosi s’han d’enterrar al sòl. És en aquest moment quan formen processons, encapçalades sempre per una eruga femella. En processó, totes les eruges del niu, baixen pel tronc de l’arbre i en filera, busquen un lloc amb terra tova per enterrrar-se. 

És aleshores quan són més visibles, i també quan són més perilloses: les eruges estan cobertes de pèls urticants que es poden despendre i flotar per l’aire quan són molestades. Aquest urticant pot provocar irritacions al nas, la gola i els ulls i causar al·lèrgies greus, en  humans i també en gossos curiosos. De petita, per entretenir-nos, desfèiem les processons d’eruges en el pati de l’escola. Quan es treu la primera de la fila, les altres entren en un estat de confusió, fins que aconsegueixen formar una nova fila. 

Afortunadament, la processionària del pi té depredadors. Les mallarengues, carbonera i blava, mengen erugues, així com també les formigues, les vespes, la puput i la garsa i altres còrvids. Tots ells animals que es poden trobar a les pinedes, i on es pot ajudar a la seva reproducció instal·lant caixes nius, per fomentar l’equilibri ecològic.

En llocs on la presència d’eruges processionàries es considera plaga, és a dir, zones on s’ha perdut l’equilibri ecològic, i per tant els pins estan en perill, també es fan servir insecticides i trampes de feromones. Una de les causes del desequilibri pot ser la plantació extensiva de només pins, sense deixar que creixin altres vegetals, sopluig d’altres espècies animals, que ajudin a equilibrar l’ecosistema de manera sostenible.

Un cop passada la fase de crisàlide enterrades, emergeixen les arnes per tornar a començar un nou cicle vital.