Les tòrtores, símbols d’amor etern.

Article publicat al Setmanari Empordà el 28 de setembre de 2021

https://www.emporda.info/comarca/2021/10/03/les-tortores-simbols-d-amor-57755519.html

El nom genèric Streptopelia, prové del grec i significa colom (peleia) amb collaret (strepto)

Les tòrtores són ocells semblant als coloms, ja que són de la mateixa família, i com ells, viuen a prop dels humans, en pobles i ciutats. Tenim dues espècies bastant comunes a l’Alt Empordà, la tòrtora turca i la tòrtora euroasiàtica

La tòrtora euroasiàtica és migratòria. Durant la primavera, època de reproducció, i  a l’estiu es pot trobar per tot Catalunya. Fan una mena de plataforma en els arbres, que no arriba a niu, on la femella pon dos ous, que cova la parella durant 14 dies. Vint dies després de l’eclosió, els petits ja estan en condicions de volar.

Al setembre, de nit i en petits esbarts, vola cap a l’Àfrica, on hiverna.  Li agrada viure en zones arbrades dels pobles i ciutats. Es diferencia de la tòrtora turca perquè és un mica més petita, té dos o tres collarets al voltant del coll, i les ales presenten dibuixos, com taques, de color marró i bru. El seu nom específic (S. turtur) fa referència al parrup característic d’aquestes aus i dels coloms.

Les poblacions d’aquest ocell estan en regresió, degut principalment a la caçera que pateix durant la migració, l’ús de pesticides en el camps i la sequera que pateix el Sahel africà.

En canvi, la tòrtora turca, molt més comuna, és de color rosa pàl.lid, amb un únic collar negre ribetejat de blanc al voltant del coll, i l’ull ben vermell. Fins a principis del segle XX vivia a l’Àsia, sent Turquia el país més a prop on la podiem trobar.

Però llavors, de manera natural, es va anar expandint per tota Europa. Al 1970 va arribar a Catalunya, la primera observació es va fer als Pirineus, i al 1999 va colonitzar les illes Balears. A diferència de l’europea, la tòrtora turca és sedentària, no migra, i són els joves els que es desplacen i colonitzen altres territoris. 

Fa un niu més ben elaborat, en els arbres, principalment coníferes, i pot fer fins a 4 postes de dos ous cada una, en un sol any. Menja llavors i petits invertebrats que troba per terra, però també pot visitar les menjadores d’ocells. Es domestica amb facilitat, i és confiada amb els humans. Com a anécdota, aquest febrer de 2021, una parella de tòrtores va fer el niu en la teulada del porxo del Jardí Terapèutic del Bernat Jaume, on els pacients van poder gaudir tot fent el seguiment de la seva niuada.

El seu nom científic és Streptopelia decaopto. Decaopto en grec significa divuit, i sembla que fa referència al seu parrup característic, els sons que fa el mascle per atreure la femella: «deca-opto, deca-opto». Això dels sons dels ocells és bastant relatiu i relacionat amb l’idioma del que l’escolta. Per exemple el meu pare explica que les tòrtores diuen: «ja s’han casat, ja s’han casat», potser influenciat per la fama que tenen aquests ocells de missatgers de l’amor.

Per què en castellà, «una pareja de tortolitos» són aquells enamorats que estan tot el dia fent-se arrumacs, com les tòrtores en època de reproducció, i cal tenir en compte també, que les tòrtores formen una parella per tota la vida, i són bastant fidels.

Per explicar l’epítet específic «decaopto», hi ha diferents versions d’una llegenda grega on una serventa va demanar ser alliberada per divuit monedes d’or i els deus li van concedir el seu desitg tot convertint-la en tòrtora. 

El cert és que podem trobar referències a la tòrtora des dels temps biblics, on en moltes ocasions s’ofereix com a sacrifici, i també es comenta el seu parrup característic. Ho trobem al Levític, al Gènesis i al Càntic dels Càntics.

Shakespaere va escriure un poema titulat «el Fènix i la Tòrtora» on la tòrtora ja representava l’emblema d’amor etern. I jo mateixa he assisitit a alguns casaments on s’allibera una parella de tòrtores com a símbol d’amor fidel.