La salamandra, l’esperit del foc

 Article publicat al Setmanari Empordà el 30 d'octubre de 2021

https://www.emporda.info/mascotes/2021/10/30/salamandra-comu-l-esperit-groc-58807973.html

Antigament es creia que era un animal resistent al foc, ja que sortia dels troncs que cremaven a la llar.

I aquest també és el motiu pel qual es coneix una classe d’estufa, molt comuna a principis del segle XX i que encara s’utilitza actualment, que consisteix en un cos de ferro fos dissenyat per cremar la llenya o carbó i provocant molta escalfor.

La salamandra és un amfibi comú en els boscos mediterranis i europeus. Inconfusible, degut a la seva coloració groga i negra, que, en el codi de la natura, significa que és verinosa. Té unes glàndules al costat del cap i a la base de la cua, capaces de segregar un verí neurotòxic, la salamandrina, que pot disparar fins a uns 2m de distància, per protegir-se dels depredadors. Tot i que la potència del verí no és suficient per afectar als humans, la llegenda explica que 4000 homes de l’exèrcit d’Alexandre el Gran van morir per beure d’un riu on hi havia salamandres.

I de fet, ara sabem què és ben be al contrari. La salamandra necessita d’aigües netes per sobreviure, sobretot en estat larvari. La femella salamandra pareix les petites cries, que s’han desenvolupat dins la mare, dins dels ous, a l’aigua, on hi passaran en forma de larva (com els capgrossos de les granotes) entre dues setmanes i cinc mesos, depenen de les condicions ambientals. En aquest estadi la larva és de color grisós o marronós, i tot just després de la metamorfosi, adquireix la coloració característica i abandona l’aigua.

Menja petits insectes i larves d’insectes, cargols, llimacs, i  sobretot en estat larvari, es menjada per serps, òlibes, teixons, garses, xoriguers, truites de riu i fins i tot larves de libèl·lula, però un cop adulta els depredadors ja s’ho pensen dos cops abans d’acostar-s’hi.

Amagada de la fred, la calor i la sequera, només surt quan la temperatura és d’entre 2ºC i 18ºC i hi ha una humitat del 95%. El millor moment per trobar salamandres és després d’uns quants dies de pluja, a la tardor o la primavera. 

Quan tenen 3 o 4 anys ja són adultes i es poden reproduir. A la tardor entren en zel. Els mascles busquen les femelles per l’olor, i la reproducció és externa: el mascle diposita un «caixa» amb els espermatozous (espermatòfor) a terra, i amb arrumacs i afalagaments col·loca la femella a sobre, i aquesta absorbeix la caixa per la cloaca, l'emmagatzema en una cavitat especial (espermateca). Quan les condicions són favorables, ovula i fecunda els ous, que es queden dins la femella, fins que pareix les larves. 

Els moviments de la salamandra són lents i pausats. Camina aixecant el cos de terra, com els llangardaixos, i fa pauses sovint, com si estigués cansada, tot i que pot fugir ràpidament si es troba en perill, però es cansa de seguida. 

La salamandra està protegida per les normatives autonòmiques, estatals i europees. A Catalunya, està inclosa com a espècie protegida de la fauna salvatge autòctona com a categoria D per l'annex del Decret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals. En l'àmbit europeu, l'espècie està inclosa en l'Annex III del Conveni de Berna, relatiu a la protecció del medi silvestre i del medi natural a Europa.

Tot i així, el major perill per la seva conservació és el canvi climàtic i la destrucció dels seus hàbitats. Pràcticament ja ha desaparegut de tota la zona costanera, tot i que es pot trobar fàcilment en boscos humits. S’ha detectat que la proliferació del porc senglar és també un problema per l’espècie, ja que destrueix moltes basses on hi podria reproduir-se. Per què la salamandra no neda gaire bé, i per parir les larves necessita d’aigua quieta, com les basses que tant agraden als senglars.

En aquest cas, el seu nom científic, Salamandra salamandra, coincideix amb el nom vulgar o comú, i prové del grec, que ja anomenava així aquest animal, considerat l’esperit del foc pels alquimistes.