Bernat marbrejat, el malson d'insecte foraster!

 Article publicat al setmanari Empordà, el 27 d'octubre de 2020

https://www.emporda.info/mascotes/2020/10/26/bernat-marbrejat-malson-d-insecte-50713208.html

Originari d’Àsia, va arribar a Europa al 2007  i a Girona, al 2016, i des de llavors s’ha estès per tot Catalunya.

El bernat marbrejat és un insecte d’origen asiàtic de la família dels Pentatòmids  (tenen cada antena dividida en cinc segments) i l’únic representant de la tribu dels Cappaeini a casa nostra. Des que va arribar ha fet gala d’una gran capacitat invasora conquerint ràpidament nous territoris. De fet, s’ha estès per tot el món incloses  Amèrica i Austràlia, a través del comerç mundial, en plantes ornamentals, fusta tallada i amagat fins i tot dins dels motors dels vehicles.

A Catalunya hi ha una vuitantena d’espècies de bernats, de les quals una quinzena són bernats marrons autòctons que es poden confondre fàcilment amb el marbrejat, per la qual cosa és important aprendre a identificar-los bé. El seu nom científic Halyomorpha halys.

A la tardor, el bernat marbrejat busca un lloc per hivernar fins la primavera, i sembla que té predilecció pels llocs habitats i les cases, com molts veïns han pogut comprovar per si mateixos. Busca llocs foscos, amagats i secs, i es poden congregar centenars d’individus en tot tipus d’estructures: caixes de cartró, magatzems, trasters, en les maletes, entre la roba, etc. A la natura, poden hivernar en l’escorça d’alguns arbres, com el roure, cosa que representa una altre via de dispersió, quan portem la llenya cap a casa.

Aquest fet, a part de causar moltes molèsties en cases i edificis, ja que aquest bernat no transmet malalties i no pica, és la punta de l’iceberg de la plaga: el veritable problema és que el bernat marbrejat s’alimenta de més d’un centenar de varietats de fruita i fulles, i pot causar estralls en l’agricultura, en els jardins urbans i en les plantes del balcó.

Com tots els bernats, disposa d’unes glàndules amb una substància d’olor molt pudent, que deixa anar quan es sent amenaçat o ferit, per tant, aixafar-lo no és una bona idea. Segurament, si la plaga va a més, s’hauran de fer servir insecticides, als quals són bastant resistents, però a casa, si la infestació no és molt greu, és millor agafar els bernats vius i ofegar-los en aigua i sabó. 

A la primavera, els bernats tornen a sortir al camp a buscar menjar. Per tant és probable que qui tingui bernats a casa durant aquest hivern, el vegi un altre cop cap al març o abril. Dos mesos més tard, els bernats hauran trobat parella i posaran els ous

Fa entre una o dues postes a l’any, depenent si les condicions li són favorables, però a la Xina, d’on és originari, en pot fer fins a cinc postes a l’any.

Els ous són arrodonits, de color blanc lluent. En posen uns 25-30 ous, tots junts, sobre fulles o també sobre les mosquiteres de les cases. Els insectes passen per diferents metamorfosis fins que són adults. Quan eclosionen de l’ou, s’anomenen «ninfes» i a mesura que creixen es van semblant més als adults. En tot l’estat de ninfa, és molt més difícil de diferenciar-los d’altres bernats autòctons. Les ninfes del primer estadi dels bernats marbrejats són negres i vermelles, i a primera vista es podrien confondre amb marietes. 

Els adults i les ninfes mengen la fruita i les fulles tot succionant el suc: fan petits forats amb els seus estilets (una estructura amb funcions de boca) on hi dipositen uns enzims que desfan la fruita per poder xuclar-la. Les fruites reaccionen a aquesta ferida amb una cicatriu ben visible, o amb malformacions, que les fa no aptes per la seva comercialització.

Podeu col.laborar aportant observacions del bernat marbrejat enviant fotografies georeferenciades en plataformes virtuals com Biodiversitat virtual (https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/)  o Natusfera (https://natusfera.gbif.es/). La fotografia és necessària per poder verificar que es tracta realment d’un bernat marró marbrejat i no d’algun dels bernats autòctons. D’aquesta manera els biòlegs va coneixen l’abast de la plaga i la seva distribució pel territori.